Vàrem arribar a kyoto de bon mati, tant que no era de dia encara, després d’un bus nocturn de mes de vuit hores de durada.
Amb un cafè a una ma i un donut a l’altre, vàrem anar a agafar un bus que ens portes a la guesthouse que havíem reservat, el qual es trobava al nord de la ciutat, nosaltres estàvem al sud.
Al arribar a la casa, no hi vam trobar a ningú dels quals se’n feien carrec, però una noia que s’hi allotjava ens va donar un parell d’indicacions i vam seure a esmorzar amb ella! A continuació vam deixar les motxilles aparcades i vam sortir a explorar la ciutat!
La nostra primera parada va ser anar a visitar el santuari de Fushimi Inari-taisha, dedicat al esperit Inari, protector de les collites, especialment l’arròs. Aquest temple es especialment conegut per els milers de toriisde color taronja que inunden la muntanya on es troba situat el santuari. El color taronja simbolitza la bona sort. En el meu cas, el vaig conèixer per que sortia a la pel·lícula memòries d’una geisha! I des d aquell moment sabia que algun dia hi aniria algun dia... un somni mes acomplert!
Vam gaudir molt del santuari i dels diversos camins que recorren la muntanya! Ens hi vam passar tot el mati! Però l’energia se’ns va anar esgotant poc a poc, i a la tarda vam decidir tornar cap a casa!
Al arribar ens va rebre la senyora de la casa, una iaia molt simpàtica, que sempre reia, i que es deleitava per ajudar-nos!
L’habitació que ens va tocar era típica japonesa, amb les portes corredores folrades de paper, que alhora fan de parets i un futon al terra a mode de llit! Molt cuco tot, ens va agradar molt l’estanca excepte per un parell de bitxets que vam trobar, ja que la casa es molt gran i la dona que la regenta també, i ella sola no pot fer-se càrrec de tota la neteja... amb prou feines podia pujar les escales la pobre dona! Però vaja, que pel que vam pagar... barat i amb esmorzar inclòs! Toma ya!
Un altre dia vam anar a veure el palau imperial de Kyoto, ja que inicialment aquesta ciutat era la capital del Japó. La visita guiada va ser força interessant, ja que t’expliquen curiositats que per lava banda no sabries mai, com per exemple que els colors dels vorals dels tatamis, simbolitzen les diferents classes socials, o el crisantem es el símbol imperial, Etc.
La ciutat és plena de temples i santuaris, i nosaltres en vam visitar uns quants, no tots ja que cada vegada que vols accedir a un temple has de pagar la quota que et demanen. El que si que vam pagar, però va valer la pena, va ser un temple que alberga el buda més gran del món assegut. Aquest temple i molts altres es troben a la ciutat de Nara, molt a prop de Kyoto, i la curiositat es que els carrers estan plens de cérvols salvatges que esperen afamats a que els turistes els hi donin menjar! Va ser divertit tot plegat!
Tambe vam anar a visitar un mercat de menjar a Kyoto, en el qual vam veure i tastar de tot! Va ser tota una troballa!
