Dos dies abans de marxar cap al Japó, hem fet parada a Montreal, ja que el nostre vol a terres nipones surt des d’allà.
Hem tingut la sort de poder allotjar-nos amb la Marie i la seva germana Mélodie. La Marie i el Tim es van conèixer a British Columbia aquest estiu passat durant la temporada de cireres.
Quina gent més bonica! Ens han acollit amb els braços oberts i hem quedat encantats amb la seva hospitalitat!
Montreal és una ciutat fantàstica! Esta plena d’art a cada cantonada, des ďescultures fins a grafittis i murals a les façanes dels edificis. L’aire esta impregnat d’un ambient jove i fresc, creatiu i somiador. La pega que li trobo es que fa molt de fred a l’hivern, i molta calor a l’estiu, pel que tinc entès! El segon dia d’estar a la ciutat ens vam despertar amb tot de neu pels carrers... quin despertar més dolç! Era de conte! Semblava que hagués arribat el Nadal! Pero després d’un parell d’hores va parar i va començar a desfer
La Marie va estar molt atenta amb nosaltres i ens va portar a recórrer diversos llocs de la ciutat, des d’una botiga de segona mà molt vintage, fins a restaurants de moda entre el jovent quebequès.
I per fi vaig tastar el meu primer Poutine! Consisteix en patates fregides, trossos de formatge i una salsa que li diuen gravy, a base de pollastre. A partir d’aquest, que és l’original, han anat sortint noves variacions, com la que em vaig menjar jo que era vegana, i estava bonissima!
