Ooty

Quina odissea per arribar a Ooty! Només us dic que vam agafar tres busos per arribar fins allà...
Resulta que a la India tothom ho sap tot... és a dir, preguntes per l'horari del bus a l'home que ven cacauets, al que ven tè, al centre d'informació, a l'estació d'autobusos.... I tots et diuen el que vols saber... Pero diferents hores... jajaja
Al final hem arribat a la conclusió que els únics fiables són els conductors dels autobusos; ells sí que saben del cert els horaris.

Total continuant amb l'odissea... Ens vam aixecar ben d'hora ben d'hora per agafar el bus que ens havien dit que sortia a les 6.30 AM..., errrrrroooooorrr! Al arribar a l'estació ens diuen que el bus ha sortit a les 6.00 AM i que el proper no surt fins les 8.00 AM... I clar, no és un bus directe. Total vam estar tot el dia de bus en bus, admirant les magnifiques vistes, saludant als micos que anavem trobant per tot arreu pero també patint per les nostres vides mentre els conductors pugen ports de muntanya com si estiguessin fent rallys...
Pero finalment vam aribar a Ooty sobre les 18.00! Yuhuuu!

La primera nit estàvem tant cansats que ens vam ficar en el primer lloc que vam trobar, tot i que no vam poder dutxar-nos fins al dia següent, perque l'aigua calenta només està disponible pels matins durant dues hores... Total que entre pols acumulat durant els viatges en bus, el cansanci que portàvem, i la crida a l'oració que sortia de la mesquita que teniem al costat ens vam quedar ben adormits...

Al dia següent vam anar a explorar la ciutat! Ooty es una ciutat en mig de les muntanyes, on fot un fred que pela per les nits, i durant el dia una maniga llarga no sobra! Esta envoltada d'arbres i sembla que cada cop es més i més gran! Vista des de la distància es poden veure tot de colors vius que conformen les cases.

Vam visitar el jardí botànic, el qual va ser maco... Pero ens esperavem una mica mes. A més a més, vam veure la realitat india en tot el seu esplendor... Tot passejant per un caminet, el qual semblava que estiguessis en mig del bosc, ens trobem tota una pila de deixalles... Allà en mig, tal qual...
La gent aquí no te gens de consciencia ambiental. Sembla que tot tros de terra és una paperera, per que llencen totes les deixalles allà on els hi enganxi, tant sa val en mig del carrer o en mig del bosc... I ja no parlem del reciclatge, que és inexistent.
Alguna cosa ha de canviar en aquest país, i el primer que ha d'experimentar un canvi es la consciencia de la gent, sobretot de les generacions vinents.

Despres de sortir del jardí amb un sabor agredolç, vam anar a omplir la panxa... Quins àpats mes bons! El menjar indi es taaaant bo! I tot vegetarià eh!

A la tarda vam anar a fer una passejada pels voltants del llac, vam veure un jardí fet de fils... Unes 50 persones van teixir, utilitzant només una tècnica amb les mans, sense cap instrumental o agulles, tot un jardí amb plantes i flors típiques de la India, durant uns 12 anys! Tenen el record mundial!

Al dia següent vam matinar per agafar el bus cap a Mysore!

Munnar

Que bonica aquesta regió! Totalment diferent del que fins ara haviem vist, Munnar es troba a les muntanyes, a uns 1700 m d'altitud, i envoltada d'arbres de tè!

Hem passat dos dies aqui, fent llargues caminades per les infinites plantacions de tè, allunyant-nos del soroll de la ciutat... Ha estat molt màgic i encantador!

El menjar ha estat genial també! hem menjat la millor masala dosa que hem tastat! Hem begut tè a tooota hora! Inclos vam trobar un restaurant, on es menja de vici i ben barat, on a les parets vam trobar dos dedicatories de catalans! Quina il•lusió!

La primera nit que vam arribar vam compartir habitació amb tres companys australians, ens sortia barat i va ser divertit, inagineu-vos a cinc persones en dos llits dobles, erem com sardines en llauna llestes per menjar! jajaja

Les dues nits restants vam separar-nos, ja que poca intimitat teniem si érem 5 persones a la mateixa habitació!
No vam reservar cap tour, ja que son molt cars... i la veritat que es tonteria pagar per veure plantacions de tè, quan pots veure-les fent una caminada! També eens havien dit que hi havia cascades a prop, pero ara estem en temporada seca, així quee molta aigua no porten...

Pero vaja, tot i això, hem disfrutat molt d'aquest break de les grans ciutats indies, envoltant-nos de natura i respirant aire net!

I una de les millors coses... A la nit fa un fred que pelaaa! Amb mantes gruixudes dormiem! I teniem aigua calenta! yuhuuuu!

D'Amrithapuri a Alappuzha

Vam decidir abandonar l'ashram i dirigir-nos cap a Alappuzha o Alleppey.

Despres d'estar esperant un bus més de dues hores, que no va venir mai, vam decidir prendre una ruta alternativa i anar en vaixell fins al següent destí. Es tractava d'un "slow boat", un vaixell lent vaja, que feia el recorregut en unes 5 hores pels canals o backwaters, nom amb el qual són coneguts.

Va ser una bona decisió ja que vam aconseguir transport i ,a més a mes, vam veure uns paisatges genials al vaixell... Xarxes de pesca tradicionals, palmeres per tot arreu, viles de pescadors, mars de flors de lotus, etc.

Les backwaters de Kerala son la principal atracció de la província i per aquest motiu els preus per fer un recorregut en barca petita, amb capacitat per 4 persones, d'unes 4-5 hores son astronomics...
Diuen que te molt d'encant fer aquests tipus de tours, ens ho van recomanar perque era molt romantic, pero també veient com tenen cura de les seves terres... hi ha brossa per tot arreu, a terra ferma i a l'aigua... pel meu gust perd tot l'encant i també ens vam estar informant de que sovint, els tours que ofereixen aquest vaixells no son gens respectuosos amb el medi ambient, no fomenten la cultura de reciclatge i van deixant la brossa per alla on passen... simplement no voliem ser partícips d'això!
Ja ho sabeu... jo pel medi ambient… MA-TO! ;)

A Alleppey vam estar-hi dos dies i els vam dedicar bàsicament a organitzar la propera setmana de viatge consultant informació a internet i a la guia de viatge.
A la guesthouse on vam estar vam fer un amic, un gosset molt manso!

Amma Ashram

Despres d'agafar un tren i un autobus ens vam trobar entrant al recinte de l'ashram, de front ens va donar la benvinguda Krishna i Arjuna muntats en un carruatge tirat per cavalls just a l'entrada del temple de Kali.
Vam provar de registrar-nos al moment pero en aquell moment l'oficina havia tancat durant una hora perque la propia Amma estava donant el Prasad (dinar). Aixi que el nomes arribar l'Amma ens va servir el dinar, que va consistir en arros blanc, dos chutneys de curry, una mena de torta de farina, un platan i una mena de pudding dolç d'arros... i aquest va ser el primer contacte amb ella!

L'auditori principal es on passa tot! Es una gran sala oberta pels costats pero coberta, on just al centre hi ha una gran lampada en forma de flor de lotus preciosa. Hi deuen caber milers de persones!

Despres de registrar-nos vam anar a buscar la nostra habitacio i la veritat es que ens vam quedar bocabadats amb la netedat i pulcritud del lloc, el qual ha estat molt millor que moltes habitacions d'hotel! L'edifici on estavem nosaltres es el mes alt i gran del complex, des de la terrassa de l'edifici (15 plantes) hi ha unes vistes espectaculars del mar Arabic a una banda i de les backwaters i el continent a l'altre. El meu moment preferit del dia per pujar alla dalt era a la posta de sol!

Aquell mateix dia vam descansar una mica i vam fer un tour pel complex que oferien els residents del centre per ubicar-nos una mica! Ens van estar explicant la historia de l'Amma, de l'ashram, la vida diaria de l'ashram, etc. Va ser una introduccio necessaria i molt interessant!

El segon dia vam estar explorant els llocs que ens havien indicat el dia anterior i adaptant-nos a l'ambient!

El tercer dia va ser espectacular. Vam rebre el darshan (abraçada) de l'Amma. Despres de fer una cua eterna per fi em va tocar... Crec que va estar abraçant-me durant mes d'un minut, sentia el batec del seu cor, la seva respiracio, l'amor que desprenia, les seves mans envoltant-me... No vaig poder evitar-ho i em vaig posar a plorar com una nena petita... Al principi vaig sentir tristesa pero despres va anar desapareixent i es va tornar nomes en emocio, una emocio positiva i d'alegria.
Cap al final em va agafar el cap entre les mans, es va apropar a la meva orella i em va xiuxiuejar algo a l'orella... no se dir que va ser, era en indi o en sanscrit, una mena de benediccio, la seva veu era dolça i pausada, ho va fer tranquila i sense presses... I aixo que portava mes de 12 hores seguides donant el darshan a milers de persones.
Al acabar el meu torn, el Tim s'hi va afegir i ens va abraçar a tots dos junts, va ser precios i molt emotiu... Recordo que un dels ajudants del voltant, abans que ens abraces a l'hora va dir “Spanish family” :)

Dins de les activitats diaries que es duen a terme a l'ashram hi ha una que s'anomena SEVA, es tracta de servei desinteressat i son activitats que s'ofereixen per que hi participis que tracten de per exempler rentar plats, tallar verdures, netejar l'escenari principal, ajudar a la cafeteria, ajudar a la planta de reciclatge, etc. Es tracta d'un servei de unes dues hores al dia i es preten treballar pels demes sense esperar res a canvi.
Gairebe tots els residents hi participen, ja que no costa res i en realitat estas contribuint a mantenir una de les organitzacions humanitaries de la India mes efectives i de mes abast. Nosaltres hem participat en unes quantes d'elles! Netejant l'escenari, amb el nostre supervisor en Ganheshyam (de la Garriga, porta mes de 10 anys aqui), a la planta de compostatge, rentant plats, fent pizza, etc.

Es increible la quantitat de projectes huanitaris en que la organitzacio, www.embracingtheworld.org, esta implicada! No en tenien ni idea de en quants! Feu-hi una ullada!

Quan ja havia passat una setmana... Vam veure que necessitavem una mica d'accio urgentment... Per aixo vam decidir estar nomes uns tres dies mes i prou.

Al final la valoracio de l'ashram, es aquesta: per nosaltres, ha estat be uns quants dies, pero no com per passar-hi mes.
La cosa esta en que probablement nosaltres no estem en el punt de les nostres vides de tancar-nos en una comunitat de persones que vesteixen de blanc de cap a peus, que gairebe sempre tenen un somriure a la cara (uns mes que d'altres) i que idolatren a una dona que es passa la meitat de la setmana donant abraçades.
No em malinterpreteu eh, l'Amma es la canya, trobo que es una persona que s'implica amb la gent i que no se com aguanta el ritme de vida que porta, ja que viu pels demes la major part del seu temps. Em refereixo a que els adeptes que te, ho viuen d'una manera que nosaltres no compartim... Podria dir que per mi l'adoracio es excessiva, en alguns casos, i que ni tan sols han tingut converses amb ella en privat... Altre cop dic que em sembla genial i ho respecto al cent per cent.
En resum, nosaltres no estem en el punt de seguir unes creences o una persona, d'aquesta manera incondicional. Per aixo, els ultims dies ens sentiem una mica fora de lloc a l'ashram. L'experiencia ens ha anat genial per reflexionar sobre les coses que passaven al nostre voltant i sobretot sobre nosaltres mateixos, ha estat una experiencia de creixement personal en alguns aspectes, molt profitosa.
Qui sap? Potser un dia hi tornem, quan estiguem mes preparats per la iluminacio ;)

Per questions de privadesa al recinte de l'ashram no esta permes fer fotografies ni videos, per aixo us deixo la pagina web (www.amritapuri.org) i unes quantes fotos des del terrat i dels voltants!