Ooty

Quina odissea per arribar a Ooty! Només us dic que vam agafar tres busos per arribar fins allà...
Resulta que a la India tothom ho sap tot... és a dir, preguntes per l'horari del bus a l'home que ven cacauets, al que ven tè, al centre d'informació, a l'estació d'autobusos.... I tots et diuen el que vols saber... Pero diferents hores... jajaja
Al final hem arribat a la conclusió que els únics fiables són els conductors dels autobusos; ells sí que saben del cert els horaris.

Total continuant amb l'odissea... Ens vam aixecar ben d'hora ben d'hora per agafar el bus que ens havien dit que sortia a les 6.30 AM..., errrrrroooooorrr! Al arribar a l'estació ens diuen que el bus ha sortit a les 6.00 AM i que el proper no surt fins les 8.00 AM... I clar, no és un bus directe. Total vam estar tot el dia de bus en bus, admirant les magnifiques vistes, saludant als micos que anavem trobant per tot arreu pero també patint per les nostres vides mentre els conductors pugen ports de muntanya com si estiguessin fent rallys...
Pero finalment vam aribar a Ooty sobre les 18.00! Yuhuuu!

La primera nit estàvem tant cansats que ens vam ficar en el primer lloc que vam trobar, tot i que no vam poder dutxar-nos fins al dia següent, perque l'aigua calenta només està disponible pels matins durant dues hores... Total que entre pols acumulat durant els viatges en bus, el cansanci que portàvem, i la crida a l'oració que sortia de la mesquita que teniem al costat ens vam quedar ben adormits...

Al dia següent vam anar a explorar la ciutat! Ooty es una ciutat en mig de les muntanyes, on fot un fred que pela per les nits, i durant el dia una maniga llarga no sobra! Esta envoltada d'arbres i sembla que cada cop es més i més gran! Vista des de la distància es poden veure tot de colors vius que conformen les cases.

Vam visitar el jardí botànic, el qual va ser maco... Pero ens esperavem una mica mes. A més a més, vam veure la realitat india en tot el seu esplendor... Tot passejant per un caminet, el qual semblava que estiguessis en mig del bosc, ens trobem tota una pila de deixalles... Allà en mig, tal qual...
La gent aquí no te gens de consciencia ambiental. Sembla que tot tros de terra és una paperera, per que llencen totes les deixalles allà on els hi enganxi, tant sa val en mig del carrer o en mig del bosc... I ja no parlem del reciclatge, que és inexistent.
Alguna cosa ha de canviar en aquest país, i el primer que ha d'experimentar un canvi es la consciencia de la gent, sobretot de les generacions vinents.

Despres de sortir del jardí amb un sabor agredolç, vam anar a omplir la panxa... Quins àpats mes bons! El menjar indi es taaaant bo! I tot vegetarià eh!

A la tarda vam anar a fer una passejada pels voltants del llac, vam veure un jardí fet de fils... Unes 50 persones van teixir, utilitzant només una tècnica amb les mans, sense cap instrumental o agulles, tot un jardí amb plantes i flors típiques de la India, durant uns 12 anys! Tenen el record mundial!

Al dia següent vam matinar per agafar el bus cap a Mysore!