Hampi

Despres de deixar la granja ens vam dirigir cap a la ciutat que vam deixar-nos per visitar a Karnataka... Hampi. I es que senzillament aquesta petitissima ciutat envoltada de temples en runes i roques gegants per tot arreu, no te desperdici. Crec que es una de les millors que hem visitat.

Aqui el paisatge es totalment diferent a qualssevol altre que hagim vist. Sembla com si, milers d'anys enrere, una gegants haguessin fet una guerra i com a municio, s'haguessin llencat uns als altres roques gegants... Al Tim diu que li recorda a la primera mitja hora de la pelicula 2001: Odisseia a l'espai, pel paisatge i perque hi ha micos per tot arreu.

Pero tota recompensa te un preu... I el nostre va ser les interminables incomodes hores de tren que vam haver de patir per arribar al desti.
El primer tren que vam prendre estavem a les portes del vago, sense poder entrar mes enlla i al costat del lavabo, aixi que vam tenir un tufillo insuportable gairebe tot el trajecte. No vam poder seure en 5 hores de viatge pero vam presenciar coses prou curioses. Primer vam veure uns paisatges alucinants, pura selva amb cascades infinites i sense rastre d'humanitat.
Tambe vam presenciar un espectacle molt curios; Aqui a la India, els transexuals, homes que es vesteixen i es comporten com a dones, son molt usuals i es poden veure quasi cada dia. Existeix una tradicio que mana als homes donar diners a aquests transexuals per ajudar-los amb la seva tranformacio diguessim; la cosa esta en que si no ho fan es un auguri de mala sort. O poden rebre una cleca o bufetada o cop de puny de part d'aquestes "senyoretes".

Durant el nostre trajecte en tren vam veure actuar a dues d'aquestes senyoretes! Es molt gracios per que les veus que comencen el seu "torn per captar diners" donant copets amb la ma a l'hombro o espatlla dels homes o picant de mans fort... Pot resultar forca intimidant quan ella pesa uns 90 kg... jajajaja

Total, un cop arribats a Hampi vam anar directament a dormir, estavem rebentats del llarg i caloros viatge i ja era prou tard.

Durant els seguents 4 dies vam estar recorrent el territori a peu i veient temples en runes que realment valen la pena! Hi ha tants per tot arreu que no te'ls acabes!

Un dels dies vam visitar el temple principal i ens vam trobar amb una sorpresa; en mig de la foscor en un raco, un home gran ens va cridar l'atencio i ens assenyalava que el seguissim. En Tim hi va anar de cap, i jo el vaig seguir pero no les tenia totes. L'home ens mostrava un forat a la paret que reflaxava a la paret oposada una petita llum molt feble de color taronja. Despres ens va obrir unes portes i ens vam trobar a la teulada del temple, amb unes vistes espectaculars i envoltats de micos!
Ens va assenyalar la llum que hi havia al cim del temple i ens indicava que era la mateixa llum que projectava el forat a la cambra on haviem estat un minut abans!
Va ser un tour inesperat pero maquissim, que et mostra el temple des d'una altra perspectiva i et fa apreciarlo d'una manera que no pots aconseguir des de baix.

Al sortir del temple hi havia un gosset molt mono, i jo que tinc debilitat pels gossets vaig comencar a jugar amb ell... doncs el cabronet em va comencar a mossegar el pantalo i a estirar... ara tinc un forat al pantalo... Ja m'ho deia el Tim que he de deixar de jugar amb els animalons... jajajja

Tambe hem pogut veure un munt de diferents ocells, amb colors vius i cants estranys, a la ciutat. Sembla que es bastant famosa en el camp ornitologic!

Total que hem passat uns dies genials a Hampi, pero la calor ens esta fregint, cada dia fa mes i mes calor... Crec que ahir vam arribar als 40 graus... Aixi es fa impossible estar fora en les hores de mes calor o inclus dormir a les nits...

Aquesta nit agafem un bus nocturn cap a la gran ciutat de Bangalore, a veure que en hi trobem. Aquest viatge esta arribant a la seva fi i ara ja comencem el descens cap a Chennai, per en una setmana agafar l'avio cap a casa...!

Arambol. Samata farm.

Els ultims dies a Gokarna vam estar debatint que fer despres. Teniem un parell d'opcions, una d'elles era anar a un ashram a prop del poble i l'altre anar a fer voluntariat a una granja organica a Goa. Al final ens vam decidir pel voluntariat a Goa.

Vam arribar al poble d'Arambol, a Goa, el capvespre d'un dilluns. Haig de reconeixer que al principi no em feia molta ilusio el voluntariat, ja que ens ho havien pintat d'una manera que no convidava gaire a unir-te. Ens van dir que alla la gent anava a currar dur, unes 6-7 hores al dia i que si voliem festa i platja que ens oblidessim, que els menjars eren molt simples, a base d'arros i llenties, i l'allotjament era molt rustic sense cap comoditat...

En arribar vam trucar al nostre contacte, en Jonathan, un canadenc que era el responsable del jardi i l'hort, per que ens recollis al poble, ja que l'emplacament del lloc es trobava a uns tres quilometres del centre del poble.
Als deu minuts en Jon i en Louie, un altre voluntari, ens van recollir amb les motos, i ens van portar al recinte de Samata. Ens vam quedar alucinats quan vam veure el lloc.
Resulta que Samata es un complex hosteler que promou el ioga i la medicina ayurvedica, i que a mes a mes disposa d'un hort de cultiu organic.

El complex estava tancat al public, durant la temporada baixa, i el que estaven fent en aquells moments era preparar tot l'espai per afrontar l'epoca de pluges que s'esten un tres mesos a partir del juny.
Mes avall hi penjo fotos on podeu veure el luxe del lloc, piscina i tot teniem!

Nosaltres pero, dormiem en unes cabanyes mes rustiques, fora del complex, que estaven a uns deu minuts caminant.
Pero la resta del dia, el passavem al complex, ja que la cuina estava alla. Hi havia menjar a quantitats desmesurades i qualssevol cosa que necessitessim en Jon ens la facilitava.

El voluntariat va consistir en fer diferents feines al jardi i l'hort, com recollir fruits, flors o vegetals (Bananes, chillis, alberginies, tomaquets, pebrots, yuca, herbes aromatiques, tumeric, gingebre, flors per fer te, etc.); fer poda d'arbres i arbustos, aprofitant les fulles per abonar els llits de l'hort; fer esqueixos de plantes i transplantar-les; vam construir una segona sala per fer els esqueixos; treure males herbes a tot hora; vam treballar el paisatgisme tambe, construint un nou jardi en una escola, etc.
La veritat es que ens hem emportat una molt bona experiencia i hem apres moltissim!

Normalment treballavem de 9 a 12 del mati i despres de 3 a 6 de la tarda, encara que el sol cada dia que passava era mes fort i de vegades es feia quasi impossible fer depen de quines tasques. Aixi que els horaris eren molt flexiblesi teniem molta llibertat.

La nostra cabanya es trobava dins el recinte d'una escola bressol, que tambe esava associada a Samata, les mestres que hi treballaven tambe eren voluntaries.
Hauria estat molt interessant colaborar a l'escola fent de mestre tambe! De tota manera cada dia teniem l'oportunitat de passar una estona amb els nens, ja que cap alla a les 12 del migdia venien a remullarse a la piscina i nosaltres tambe hi erem. Aixi que jugavem amb ells i els ensenyavem a nadar! Recordo que una de les nenes mai es banyava a la part que cobria, tot i que tots portaven manguitos, i un dia la vaig agafar i vam comencar a jugar i la vaig portar nedant per tota la piscina! Les mestres estaven alucinades!

Els diumenges teniem lliure i vam decidir anar al poble a passar el dia. Quan vam arribar a la platja no ens vam poder ni banyar, ja que a la que em posava en biquini un allau d'homes venia per fer-se fotos amb nosaltres... Va resultar una mica violent, ja que m'agafaven com si m'anes a escapar, i anaven tant beguts que la pudor a alcohol m'arribava a metres de distancia.
Enlloc de platja aleshores vam decidir de provar a relaxar-nos amb un massatge ayurvedic, amb olis... No va ser exactament la millor idea, ja que a part de que no va ser relaxant, ja que els massatgistes aplicaven tanta pressio que era fins i tot doloros, la calor de l'habitacio era insuportable i a sobre no paraven de xerrar entre ells...
Per colmo, al final vam sortir d'alla embadurnats d'oli de cap a peus, literal. Ni una dutxa ens van oferir! Va ser bastant fastigos. jajaja

Despres vam decidir anar cap a "casa" i saltar a la piscina en quan arribessim. Vam tenir la sort de que un camio ens va portar potser mes de la meitat del cami, ja que no teniem transport propi.

L'ultima nit abans de marxar, vam decidir anar a sopar tots junts a un restaurant frances de bien. Coi si estava be, vam menjar com a reis i vam pagar com a beneits! jajaja
El millor va ser el postre... Thali de xocolata: constava d'uns 8 postres de xocolata diferents... UN SOMNI FET REALITAT... i nomes per 8 euros!

La setmana que vam passar a Samata va ser una de les millors del viatge, sempre la recordarem i tant de bo poguessim haver-nos quedat mes dies!

Gokarna

La nostra etapa a Mysore va acabar fa quasi dues setmanes enrere amb el títol certificant que en Tim ja és professor de hatha ioga! Felicitats amor!

Pero tot no van ser flors i violes... El dia de la ceremonia d'entrega de diplomes vam caure malalts tots dos, jo pel matí i ell per la nit. Un altre vegada problemes estomacals, alguna cosa que vam menjar ens va caure malament...
Això ens va retenir mes dies dels que esperavem a Mysore i tambe el fet de que ens va resultar impossible reservar un bus o un tren per anar cap a Gokarna, degut a que no hi havia disponibilitat, o per que ens van intentar estafar dos cops amb els bitllets...
Vam decidir prendren's aquestes desventures com a una senyal de que potser no haviem d'anar cap a Gokarna, i vam decidir canviar la ruta i anar cap a Hampi, a l'interior.

Errrroooooorrrrr! Despres de mes de 12 hores de viatge i tres autobusos encara no haviem arribat... Al dia seguent vam decidir que necesitavem desesperadament platja, i vam empendre el segon dia de viatge i segon intent cap a Gokarna (aquest cop si que vam arribar-hi!).

Aquests dos dies en bus van ser, com definir-ho... Interessants si mes no... Un dels busos estava ple de cuques, aixi que ens vam passar tres hores en guerra contra els bitxets... En un altre bus hi havia un tio mirant porno a traves del seu telefon tant tranquil; un altre home anava parlant sol i portava un sac ple de cacauets, ens en va donar uns quants; en un altre bus una nena d'uns 10 anys va pujar i en veuren's es va quedar bocabadada, crec que era la primera vegada que veia a gent tant blanca de pell; per suposat hi ha els classics: anar amb el culet apretat cada cop que els busos adelanten a camions per carreteres impossibles, i quan dic cada cop em refereixo a cada 5 minuts...; calor insuportable i carreteres en molt mal estat; etc.
Com veieu estem entretinguts ;)

Arribats al poblet costaner de Gokarna ens vam trobar en mig de les celebracions de la Setmana Santa, amb gent disfressada amb llampants i brillants robes i complements, carrosses en forma d'avio, amb animals vius carregats, amb escenes de histories hindus... Va ser una curiosa sorpresa!

La primera nit ens vam quedar al poble, ja que vam arribar molt tard i estavem cansats de la carretera... Pero al dia seguent vam buscar per la platja allotjament, i vam trobar el lloc perfecte, barat i decent! La familia que el regenta es molt maca, ens tracten super be, a mes a mes, al ser ja temporada baixa, crec que som els unics clients! :p

Durant un parell de dies vam trobarnos amb la Cata i en Martin, dos chilens els quals vam coneixer a Mysore, ella era companya d'en Tim al curs. Aixi que vam estar compartint bons moments a la platja, dinant, sopant, fent caminates... Ens va fer molta pena haver de dir adeu dos dies enrere, ja que ells continuaven el viatge!
Tots junts vam anar a visitar un temple a la falda de la muntanya tocant el mar en el qual hi ha una font que brolla aigua sense parar i que diuen que es sagrada, i que pot curar els mals. En Tim hi va fer un glop, pero jo m'hi vaig abstenir... no acabava de refiarme'n. Tot i que vam veure moltissima gent, no nomes locals, amb ampolles d'aigua per omplir!

I no se si va ser aixo, pero al dia següent vam haver de correr cap a l'hospital, encar que mes que hospital era una clínica de mala mort, ja que en Tim va passar la nit del lloro amb diarrea i vomits... Pero ara ja esta molt millor, es va recuperant a poc a poc!

Des de fa un parell de dies que em desperto força aviat, esmorzo i m'en vaig a passejar per la platja abans que faci massa calor.
La qüestió es que em sento genial des que vam arribar a la platja, crec que ho necessitava, i no se si perque feia molt de temps que no veia el mar o perque tinc la necessitat patologica d'estar-hi a prop... Soc filla de barri mariner, ho porto a la sang!
Em sento en pau amb mi mateixa com feia moltes setmanes que no em sentia així.
Us ha passat mai tenir la sensació que tot encaixa? Somriure sense cap motiu aparent o sense que passi res que faci ferte riure? Deixar-te envoltar pels sons i el paisatge del teu voltant?
Suposo que el mar te un efecte terapeutic en mi :)

Mirant el mar, escrivint aquesta entrada, sentint la remor del oceà, amb la brisa acariciant-me la pell i amb els txarango de fons m'acomiado de vosaltres. Fins la propera!

Om, shanti