Gokarna

La nostra etapa a Mysore va acabar fa quasi dues setmanes enrere amb el títol certificant que en Tim ja és professor de hatha ioga! Felicitats amor!

Pero tot no van ser flors i violes... El dia de la ceremonia d'entrega de diplomes vam caure malalts tots dos, jo pel matí i ell per la nit. Un altre vegada problemes estomacals, alguna cosa que vam menjar ens va caure malament...
Això ens va retenir mes dies dels que esperavem a Mysore i tambe el fet de que ens va resultar impossible reservar un bus o un tren per anar cap a Gokarna, degut a que no hi havia disponibilitat, o per que ens van intentar estafar dos cops amb els bitllets...
Vam decidir prendren's aquestes desventures com a una senyal de que potser no haviem d'anar cap a Gokarna, i vam decidir canviar la ruta i anar cap a Hampi, a l'interior.

Errrroooooorrrrr! Despres de mes de 12 hores de viatge i tres autobusos encara no haviem arribat... Al dia seguent vam decidir que necesitavem desesperadament platja, i vam empendre el segon dia de viatge i segon intent cap a Gokarna (aquest cop si que vam arribar-hi!).

Aquests dos dies en bus van ser, com definir-ho... Interessants si mes no... Un dels busos estava ple de cuques, aixi que ens vam passar tres hores en guerra contra els bitxets... En un altre bus hi havia un tio mirant porno a traves del seu telefon tant tranquil; un altre home anava parlant sol i portava un sac ple de cacauets, ens en va donar uns quants; en un altre bus una nena d'uns 10 anys va pujar i en veuren's es va quedar bocabadada, crec que era la primera vegada que veia a gent tant blanca de pell; per suposat hi ha els classics: anar amb el culet apretat cada cop que els busos adelanten a camions per carreteres impossibles, i quan dic cada cop em refereixo a cada 5 minuts...; calor insuportable i carreteres en molt mal estat; etc.
Com veieu estem entretinguts ;)

Arribats al poblet costaner de Gokarna ens vam trobar en mig de les celebracions de la Setmana Santa, amb gent disfressada amb llampants i brillants robes i complements, carrosses en forma d'avio, amb animals vius carregats, amb escenes de histories hindus... Va ser una curiosa sorpresa!

La primera nit ens vam quedar al poble, ja que vam arribar molt tard i estavem cansats de la carretera... Pero al dia seguent vam buscar per la platja allotjament, i vam trobar el lloc perfecte, barat i decent! La familia que el regenta es molt maca, ens tracten super be, a mes a mes, al ser ja temporada baixa, crec que som els unics clients! :p

Durant un parell de dies vam trobarnos amb la Cata i en Martin, dos chilens els quals vam coneixer a Mysore, ella era companya d'en Tim al curs. Aixi que vam estar compartint bons moments a la platja, dinant, sopant, fent caminates... Ens va fer molta pena haver de dir adeu dos dies enrere, ja que ells continuaven el viatge!
Tots junts vam anar a visitar un temple a la falda de la muntanya tocant el mar en el qual hi ha una font que brolla aigua sense parar i que diuen que es sagrada, i que pot curar els mals. En Tim hi va fer un glop, pero jo m'hi vaig abstenir... no acabava de refiarme'n. Tot i que vam veure moltissima gent, no nomes locals, amb ampolles d'aigua per omplir!

I no se si va ser aixo, pero al dia següent vam haver de correr cap a l'hospital, encar que mes que hospital era una clínica de mala mort, ja que en Tim va passar la nit del lloro amb diarrea i vomits... Pero ara ja esta molt millor, es va recuperant a poc a poc!

Des de fa un parell de dies que em desperto força aviat, esmorzo i m'en vaig a passejar per la platja abans que faci massa calor.
La qüestió es que em sento genial des que vam arribar a la platja, crec que ho necessitava, i no se si perque feia molt de temps que no veia el mar o perque tinc la necessitat patologica d'estar-hi a prop... Soc filla de barri mariner, ho porto a la sang!
Em sento en pau amb mi mateixa com feia moltes setmanes que no em sentia així.
Us ha passat mai tenir la sensació que tot encaixa? Somriure sense cap motiu aparent o sense que passi res que faci ferte riure? Deixar-te envoltar pels sons i el paisatge del teu voltant?
Suposo que el mar te un efecte terapeutic en mi :)

Mirant el mar, escrivint aquesta entrada, sentint la remor del oceà, amb la brisa acariciant-me la pell i amb els txarango de fons m'acomiado de vosaltres. Fins la propera!

Om, shanti