Amma Ashram

Despres d'agafar un tren i un autobus ens vam trobar entrant al recinte de l'ashram, de front ens va donar la benvinguda Krishna i Arjuna muntats en un carruatge tirat per cavalls just a l'entrada del temple de Kali.
Vam provar de registrar-nos al moment pero en aquell moment l'oficina havia tancat durant una hora perque la propia Amma estava donant el Prasad (dinar). Aixi que el nomes arribar l'Amma ens va servir el dinar, que va consistir en arros blanc, dos chutneys de curry, una mena de torta de farina, un platan i una mena de pudding dolç d'arros... i aquest va ser el primer contacte amb ella!

L'auditori principal es on passa tot! Es una gran sala oberta pels costats pero coberta, on just al centre hi ha una gran lampada en forma de flor de lotus preciosa. Hi deuen caber milers de persones!

Despres de registrar-nos vam anar a buscar la nostra habitacio i la veritat es que ens vam quedar bocabadats amb la netedat i pulcritud del lloc, el qual ha estat molt millor que moltes habitacions d'hotel! L'edifici on estavem nosaltres es el mes alt i gran del complex, des de la terrassa de l'edifici (15 plantes) hi ha unes vistes espectaculars del mar Arabic a una banda i de les backwaters i el continent a l'altre. El meu moment preferit del dia per pujar alla dalt era a la posta de sol!

Aquell mateix dia vam descansar una mica i vam fer un tour pel complex que oferien els residents del centre per ubicar-nos una mica! Ens van estar explicant la historia de l'Amma, de l'ashram, la vida diaria de l'ashram, etc. Va ser una introduccio necessaria i molt interessant!

El segon dia vam estar explorant els llocs que ens havien indicat el dia anterior i adaptant-nos a l'ambient!

El tercer dia va ser espectacular. Vam rebre el darshan (abraçada) de l'Amma. Despres de fer una cua eterna per fi em va tocar... Crec que va estar abraçant-me durant mes d'un minut, sentia el batec del seu cor, la seva respiracio, l'amor que desprenia, les seves mans envoltant-me... No vaig poder evitar-ho i em vaig posar a plorar com una nena petita... Al principi vaig sentir tristesa pero despres va anar desapareixent i es va tornar nomes en emocio, una emocio positiva i d'alegria.
Cap al final em va agafar el cap entre les mans, es va apropar a la meva orella i em va xiuxiuejar algo a l'orella... no se dir que va ser, era en indi o en sanscrit, una mena de benediccio, la seva veu era dolça i pausada, ho va fer tranquila i sense presses... I aixo que portava mes de 12 hores seguides donant el darshan a milers de persones.
Al acabar el meu torn, el Tim s'hi va afegir i ens va abraçar a tots dos junts, va ser precios i molt emotiu... Recordo que un dels ajudants del voltant, abans que ens abraces a l'hora va dir “Spanish family” :)

Dins de les activitats diaries que es duen a terme a l'ashram hi ha una que s'anomena SEVA, es tracta de servei desinteressat i son activitats que s'ofereixen per que hi participis que tracten de per exempler rentar plats, tallar verdures, netejar l'escenari principal, ajudar a la cafeteria, ajudar a la planta de reciclatge, etc. Es tracta d'un servei de unes dues hores al dia i es preten treballar pels demes sense esperar res a canvi.
Gairebe tots els residents hi participen, ja que no costa res i en realitat estas contribuint a mantenir una de les organitzacions humanitaries de la India mes efectives i de mes abast. Nosaltres hem participat en unes quantes d'elles! Netejant l'escenari, amb el nostre supervisor en Ganheshyam (de la Garriga, porta mes de 10 anys aqui), a la planta de compostatge, rentant plats, fent pizza, etc.

Es increible la quantitat de projectes huanitaris en que la organitzacio, www.embracingtheworld.org, esta implicada! No en tenien ni idea de en quants! Feu-hi una ullada!

Quan ja havia passat una setmana... Vam veure que necessitavem una mica d'accio urgentment... Per aixo vam decidir estar nomes uns tres dies mes i prou.

Al final la valoracio de l'ashram, es aquesta: per nosaltres, ha estat be uns quants dies, pero no com per passar-hi mes.
La cosa esta en que probablement nosaltres no estem en el punt de les nostres vides de tancar-nos en una comunitat de persones que vesteixen de blanc de cap a peus, que gairebe sempre tenen un somriure a la cara (uns mes que d'altres) i que idolatren a una dona que es passa la meitat de la setmana donant abraçades.
No em malinterpreteu eh, l'Amma es la canya, trobo que es una persona que s'implica amb la gent i que no se com aguanta el ritme de vida que porta, ja que viu pels demes la major part del seu temps. Em refereixo a que els adeptes que te, ho viuen d'una manera que nosaltres no compartim... Podria dir que per mi l'adoracio es excessiva, en alguns casos, i que ni tan sols han tingut converses amb ella en privat... Altre cop dic que em sembla genial i ho respecto al cent per cent.
En resum, nosaltres no estem en el punt de seguir unes creences o una persona, d'aquesta manera incondicional. Per aixo, els ultims dies ens sentiem una mica fora de lloc a l'ashram. L'experiencia ens ha anat genial per reflexionar sobre les coses que passaven al nostre voltant i sobretot sobre nosaltres mateixos, ha estat una experiencia de creixement personal en alguns aspectes, molt profitosa.
Qui sap? Potser un dia hi tornem, quan estiguem mes preparats per la iluminacio ;)

Per questions de privadesa al recinte de l'ashram no esta permes fer fotografies ni videos, per aixo us deixo la pagina web (www.amritapuri.org) i unes quantes fotos des del terrat i dels voltants!