Ban Khoun Kham i cova de Kong Lor

Des de Phonsavan vaig agafar un mini bus per anar fins a Paksan, i des d'allà poder enllaçar amb algun altre bus cap a Ban Khoun Kham.

El viatge en mini bus va ser interessant... Vaig conèixer a un monjo i vam estar parlant gairebé dues hores! Jo que pensava que els monjos i les dones no es relacionaven gaire... Va ser molt guai!
Després de 7 hores de viatge cansat i farragós, per la calor i el precari estat de les carreteres, vam arribar a on, segons el conductor em va dir, era la meva parada... Jo no veia cap estació de bus per allà a prop, estava pedudíssima.
Per sort, un home que estava al mateix bus que jo, em va cridar des de l'altre vorera del carrer, fent-me senyals per què hi anés! Total, que hi vaig anar i vaig seure amb ell i amb una dona que venia menjar. Pel que vaig entendre algu o algun transport ens recolliria en aquell punt en breu.
La dona va començar a tocar-me el braç i semblava que li deia a l'home que era molt morena i no parava de riure, jajajaja va ser graciós!
Després d'esperar només 10 minuts va arribar el bus que esperàvem. La dona es va encarregar de dirli al conductor on volia anar perquè pogués avisar-me! Maquíssima la senyora!

Al pujar al bus, destartalat i sense ac, vaig veure la llum al veure dos falang com jo asseguts! Bienn! Per fi puc parlar amb algú i entendren's! Resulta que eren una parella de suïssos que volien fer el Loop en bicicleta. Això del Loop és una mena de ruta que passa per diversos pobles de Laos i que es pot fer en bicicleta, en scooter, quad, etc.
Em van explicar que el bus en què anàvem pararia a un poble anomenat Xieng Kham i des d'allà ells començaven el Loop. Jo no tenia ni idea de si m'havia de baixar a la mateixa parada o què! Per sort el conductor em va dir el típic same same mentre em senyalava als suïssos... Així que sí, allà havia de baixar.

A l'arribar unes dones molt simpàtiques es van encarregar de buscar-me el tuk tuk que m'havia de portar a Ban Khoun Kham. Quina gent més amable! Si no hagués estat per ells no hauria arribat mai!
Guauu! Quins paisatges de camí al meu destí! Valls i muntanyes enormes, roques amb formes raríssimes, pura selva! Fins i tot l'aire que respirava era més pur! Podeu veure les fotos!

Quan vaig arribar el tuk tuk em va deixar a l'"estació" de bus, i poso cometes perquè aquest poble no té res de res de res. Bé, sense poder parlar anglés amb el conductor, vaig començar a caminar per on m'havia coscat que estava el centre d'informació turística, i de sobte es para un home de mitjana edat al meu costat amb l'scooter, i em pregunta que a on vaig i si ja tinc habitació... Em diu que ell te habitacions barates i s'ofereix a portar-me fins al punt d'informació i diu que m'espera i que després em porta fins al seu lloc! Olé tu! Quin encant d'home!

Vaig acertar: cabanyeta de bambú amb el meu propi bany, i una hamaca al porxo! I barat! Lereleleleleeeee!

Després de la dutxa que tant necessitava, vaig decidir anar a explorar el poble una mica i anar en busca d'algún lloc amb wifi. Vaig arribar a una altra guesthouse on en tenien, i allà vaig conèixer a l'Itay, un israelí que acabava de fer un tros del loop! Vam acabar sopant plegats i xerrant fins tard! Va estar bé perquè almenys s'em va fer més amena la resta de la tarda-nit!

Al día següent em vaig llevar ben d'hora ben d'hora, amb els galls, per agafar el tuk tuk que em portes a la cova de Kong Lor, a uns 45 km del poble on estava...
El noi del punt d'info em va dir que hi havia transport cada hora de 8 a 12 del matí... Marramiau que no! Que el tuk tuk sortia a les 10 i la menda ha tingut que esperar-se dues hores, perquè des de les 8 estava allà.
Al tuk tuk he conegut a en Julien, alemany, i quan hem arribat, que eren vora les 12, hem decidit dinar abans d'entrar... Estàvem famèlics!

Ara ve el millor de tot... La Cova! Quina passada! Només s'hi pot accedir en barca i màxim tres persones més els dos tripulants. 7'5 km de cova... Per flipar! Només us diré que he anat tot el recorregut amb la boca oberta!
No he pogut fer massa fotos perquè degut a la humitat i a la foscor no es veu bé... Avuí ha estat un d'aquells moments en els que dius: tant de bó els meus ulls poguéssin fer fotos!
Imagineu-vos... Estalactites i estalagmites per tot arreu, sostres de pedra que no t'hi arriba la vista, formacions rocoses amb formes inimaginables, foscor total de no ser per la llum dels frontals, silenci absolut quan el motor de la barca no està en marxa... Pell de gallina!

Després de quedar anonadadaa, he tingut que tornar a la realitat i començar el recorregut de tornada... En teoria el tuk tuk ens recollia a les 14h... Però hem sortit de la cova que eren les 14.15h, no estava en les nostres mans poder tornar abans. Total, que quan hem arribat a la sortida del recinte, no hi havia ningú. De lluny hem vist un tuk tuk que anava en direcció contraria... Era el nostre i l'haviem perdut per 1 minut!
Total, que vam decidir començar a caminar a veure si veiem algun transport que ens hi pogués portar... Primer intent fallit, un parricular que no entenia ni papa del que li deiem, pero no parava de riure! El segon intent també ha estat algo semblant... Però a la tercera va la vençuda! Fixeu-vos quina casualitat que hi havien unes noies que tenien llogada una minivan i la direcció en què anàven elles era la mateixa que la nostra! Olé! Flor al cul!
Després de deixar-nos en un punt determinat, encara ens quedava un bon tros fins al poble on estàvem allotjats... Però hem tingut tant bona sort que hem parat una furgo i li hem demanat si ens podia portar... I ens ha dit que siii!! Ole ole i olee! Titirititiiii

I aquesta ha estat la meva experiència en dos diesss! I aixó que no prometia gaire aquest poblet! De vegades quan menys t'ho esperes les coses van millor del que haguéssis pogut imaginar!