Vam arribar a Phnom Penh i el primer que vaig pensar va ser, per fi hem arribat... Que tonta vaig ser! Per arribar fins al lloc on ens deixava l'autobús va passar una hora des que vam entrar a la ciutat! És enorme, i el tràfic és horrible! Com a totes les grans ciutats suposo...
Vam reservar una guesthouse que ens havien recomanat, i que tenia piscina! Vam triomfar, l'ambient del lloc era genial, ple de gent que viatja com nosaltres!
El mateix dia vam anar a visitar els killing fields i l's-21... No van ser visites agradables ni entretingudes, van ser tristes i et fan plantejar-te com és possible que la gent pugui cometre tals atrocitats a la seva propia gent... En només uns mesos es va matar a més d'un terç de la població camboiana i a mans de camboians.
La historia del genocidi a Cambodia és encara molt recent... Alguns dels responsables de les atrocitats van ser processats i jutjats fa menys de 8 anys...
Molts intenten oblidar tot el que va passar, però per a algú que ho ha perdut tot, la familia, la casa, el dret a decidir, la llibertat... Que li queda? Només pot tractar d'escapar del suplici i començar una nova vida fora del país... Lluny de les seves arrels... Per després, amb els anys, tornar i reobrir velles ferides, que s'hi va passar la vida cicatritzant... Però per dins aquesta persona esta trencada, mai més podrá tornar a estar complet...
És dur, però aquest és el testimoni d'un dels pocs supervivents del règim de Pol Pot i els khmers vermells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada