Arribada a India

Despres de 10 hores de vol interminables vaig arribar a Chennai! L'ostia de calor em va donar la benvinguda, i el Tim tambe me la va donar... la benvinguda eh!!!

Al sortir vam veure un homenet que sostenia un cartell amb el nom de “Cristina Juli”.... ja ho veieu nois, lo de “la Juli” ha arribat fins aqui i tot! ;)

L'hotel que haviem reservat es trobava en els suburbis de la ciutat de Chennai, molt a prop de l'aeroport... Pero nosaltres no ho sabiem, aixi que ens vam trobar amb el percal de merda per tot arreu, vaques i gossos. No podeu imaginar lo bruts que estan els carrers, sembla que estigui tot mig derruit o a mig construïr... per mi va ser un xoc força important!

Al dia següent i amb la claror del dia no era tan horrible, pero no deixava de ser dolent. Tot i això vam passar dos dies allà i al tercer vam decidir comencar a fer ruta.... I ens vam decidir a anar cap al sud!

La nostra primera parada va ser el poblet de Mamallapuram.
Per arribar vam agafar un tren des de prop de l'aeroport fins a Tambaran i d'allà un bus fins a Mamallapuram.
uan vam agafar el tren ens vam ficar en el primer vagó que vam veure, en el qual nomes hi havien dones, pero estava molt ple i ens vam ficar en un altre... Pero resulta que aquell vagó on haviem anat a parar era el de primera classe, i nosaltres no teniem bitllets de primera...  la següent estació ens vam baixar i vam canviar al següent, en el qual semblava que hi podiem anar-hi, ja que vam veure tant dones com homes.
Ens va sobtar el fet de que hi haguessin certs vagons destinats només a les dones o de primera classe, que de primera no en tenia res perque era exactament igual que els demés...

Vam baixar a Tambaran i vam agafar el bus més caòtic en el que he estat mai! Quina gentada i quin transit!
Només d'entrar ningú ens va demanar el bitllet, semblava que hi havia dos homes que s'encarregaven de cobrar-los... Vam esperar que ells arribessim on estàvem nosaltres i ens cobressin... Pero no va passar! Vam pensar que pagariem al final... Doncs al arribar al destí i quan ens vam baixar del bus ens volien obligar a pagar una multa per no haver pagat els bitllets! Quina cara! Ens deien que la nostra obligació era preguntar pel bitllet als tios del bus! Nosaltres els hi vam dir que érem nous i que no ho sabiem i que encantats voliem pagar el bitllet, no s'ens havia passat pel cap no pagar esclar!
Total, que al final vam haver de pagar la punyetera multa (400 INR) per no tenir més discusions, perque semblava que no ens volien entendre quan els hi parlavem... I això que aqui tothom parla anglès...

A Mamallapuram s'hi esta de conya, és un petit poble costaner on s'està tranquil, sense presses, sí que es senten les bocines del transit... Pero aquí piten per tot, i en comptes de posar l'intermitent, avisen amb el claxon! jajaja és brutal!

A mes a mes hem fet un amic, en Naga, el qual es l'hereu de la familia que porta la casa on ens hem allotjat durant uns dies. Esta estudiant a l'escola encara i es dedicara a ser artista tallant escultures i tot tipus de souvenirs en pedra. Ens ha ajudat molt a descobrir la ciutat guiant-nos pels carrers i temples, fent alguna parada per beure un gotet de masala chai, el tè tipic d'aqui (que per cert esta espectacular! me enamorao)

De moment hem decidit quedar-nos per aqui uns dies visitant els temples propers, passejar per la platja, beure tè i menjar tot el que volguem!

Us deixo algunes fotos a continuació!