Arambol. Samata farm.

Els ultims dies a Gokarna vam estar debatint que fer despres. Teniem un parell d'opcions, una d'elles era anar a un ashram a prop del poble i l'altre anar a fer voluntariat a una granja organica a Goa. Al final ens vam decidir pel voluntariat a Goa.

Vam arribar al poble d'Arambol, a Goa, el capvespre d'un dilluns. Haig de reconeixer que al principi no em feia molta ilusio el voluntariat, ja que ens ho havien pintat d'una manera que no convidava gaire a unir-te. Ens van dir que alla la gent anava a currar dur, unes 6-7 hores al dia i que si voliem festa i platja que ens oblidessim, que els menjars eren molt simples, a base d'arros i llenties, i l'allotjament era molt rustic sense cap comoditat...

En arribar vam trucar al nostre contacte, en Jonathan, un canadenc que era el responsable del jardi i l'hort, per que ens recollis al poble, ja que l'emplacament del lloc es trobava a uns tres quilometres del centre del poble.
Als deu minuts en Jon i en Louie, un altre voluntari, ens van recollir amb les motos, i ens van portar al recinte de Samata. Ens vam quedar alucinats quan vam veure el lloc.
Resulta que Samata es un complex hosteler que promou el ioga i la medicina ayurvedica, i que a mes a mes disposa d'un hort de cultiu organic.

El complex estava tancat al public, durant la temporada baixa, i el que estaven fent en aquells moments era preparar tot l'espai per afrontar l'epoca de pluges que s'esten un tres mesos a partir del juny.
Mes avall hi penjo fotos on podeu veure el luxe del lloc, piscina i tot teniem!

Nosaltres pero, dormiem en unes cabanyes mes rustiques, fora del complex, que estaven a uns deu minuts caminant.
Pero la resta del dia, el passavem al complex, ja que la cuina estava alla. Hi havia menjar a quantitats desmesurades i qualssevol cosa que necessitessim en Jon ens la facilitava.

El voluntariat va consistir en fer diferents feines al jardi i l'hort, com recollir fruits, flors o vegetals (Bananes, chillis, alberginies, tomaquets, pebrots, yuca, herbes aromatiques, tumeric, gingebre, flors per fer te, etc.); fer poda d'arbres i arbustos, aprofitant les fulles per abonar els llits de l'hort; fer esqueixos de plantes i transplantar-les; vam construir una segona sala per fer els esqueixos; treure males herbes a tot hora; vam treballar el paisatgisme tambe, construint un nou jardi en una escola, etc.
La veritat es que ens hem emportat una molt bona experiencia i hem apres moltissim!

Normalment treballavem de 9 a 12 del mati i despres de 3 a 6 de la tarda, encara que el sol cada dia que passava era mes fort i de vegades es feia quasi impossible fer depen de quines tasques. Aixi que els horaris eren molt flexiblesi teniem molta llibertat.

La nostra cabanya es trobava dins el recinte d'una escola bressol, que tambe esava associada a Samata, les mestres que hi treballaven tambe eren voluntaries.
Hauria estat molt interessant colaborar a l'escola fent de mestre tambe! De tota manera cada dia teniem l'oportunitat de passar una estona amb els nens, ja que cap alla a les 12 del migdia venien a remullarse a la piscina i nosaltres tambe hi erem. Aixi que jugavem amb ells i els ensenyavem a nadar! Recordo que una de les nenes mai es banyava a la part que cobria, tot i que tots portaven manguitos, i un dia la vaig agafar i vam comencar a jugar i la vaig portar nedant per tota la piscina! Les mestres estaven alucinades!

Els diumenges teniem lliure i vam decidir anar al poble a passar el dia. Quan vam arribar a la platja no ens vam poder ni banyar, ja que a la que em posava en biquini un allau d'homes venia per fer-se fotos amb nosaltres... Va resultar una mica violent, ja que m'agafaven com si m'anes a escapar, i anaven tant beguts que la pudor a alcohol m'arribava a metres de distancia.
Enlloc de platja aleshores vam decidir de provar a relaxar-nos amb un massatge ayurvedic, amb olis... No va ser exactament la millor idea, ja que a part de que no va ser relaxant, ja que els massatgistes aplicaven tanta pressio que era fins i tot doloros, la calor de l'habitacio era insuportable i a sobre no paraven de xerrar entre ells...
Per colmo, al final vam sortir d'alla embadurnats d'oli de cap a peus, literal. Ni una dutxa ens van oferir! Va ser bastant fastigos. jajaja

Despres vam decidir anar cap a "casa" i saltar a la piscina en quan arribessim. Vam tenir la sort de que un camio ens va portar potser mes de la meitat del cami, ja que no teniem transport propi.

L'ultima nit abans de marxar, vam decidir anar a sopar tots junts a un restaurant frances de bien. Coi si estava be, vam menjar com a reis i vam pagar com a beneits! jajaja
El millor va ser el postre... Thali de xocolata: constava d'uns 8 postres de xocolata diferents... UN SOMNI FET REALITAT... i nomes per 8 euros!

La setmana que vam passar a Samata va ser una de les millors del viatge, sempre la recordarem i tant de bo poguessim haver-nos quedat mes dies!